Waterfall

El model de desenvolupament en cascada en el context de l’enginyeria de programari és un procés de disseny seqüencial, d’ús freqüent en els processos de desenvolupament de programari, en què el progrés flueix constantment cap avall (com una cascada) a través de les fases de concepció, iniciació, anàlisi, disseny, construcció, proves, producció/realització, i manteniment. Aquest enfocament metodològic ordena rigorosament les etapes del cicle de vida del progamari, de tal manera que l’inici de cada etapa ha d’esperar la finalització de la immediatament anterior.

Un exemple d’una metodologia de desenvolupament en cascada és seguir aquests passos: Anàlisi de requisits, Disseny del Sistema, Disseny del Programa, Codificació, Proves, Implantació i Manteniment. D’aquesta manera, qualsevol error de disseny detectat en l’etapa de prova condueix necessàriament al redisseny i nova programació del codi afectat, augmentant els costos del desenvolupament. La paraula cascada suggereix, mitjançant la metàfora de la força de la gravetat, l’esforç necessari per introduir un canvi en les fases més avançades d’un projecte. Si bé ha estat àmpliament criticat des de l’àmbit acadèmic i la indústria, segueix sent el paradigma més seguit avui dia.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *